Com en una anterior entrada d’aquest blog, aquí parlarem d’una obra de finals del segle XIX i les seves referències als ocells i l’agricultura.
Jacint Barrera i Arena fou un naturalista (catedràtic de ciències físiques i farmacèutic de professió) nascut a Teià (Maresme), que, des del punt de vista de l’ornitologia, destaca per la seva obra Los aucells de Teià i Masnou (1892), reeditat l’any 2007 per l’editorial Lynx. Aquest treball és considerat el primer de l’ornitologia moderna escrit en català. És un llibre amb informació molt interessant referent a la comunitat d’ocells que vivia en aquests dos pobles del Baix Maresme fa més de 100 anys, tot i que no pretén ser un catàleg exhaustiu. La seva lectura és del tot recomanable per tal de ser conscient dels canvis i l’evolució que ha tingut la comunitat faunística, alguns d’ells segurament els trobarem sorprenents o gairebé increïbles, com la presència de guatlla maresa (Crex crex) en pas o la reproducció, tot i que escassa, de l’alosa (Alauda arvensis).
Altres dades d’interès fan referència a l’alimentació, la fenologia, l’abundància i els hàbits de reproducció de moltes de les 73 espècies que s’inclouen al llibre. L’element que ens sembla més interessant remarcar aquí, però, és el benefici o perjudici que provoquen aquests ocells a l’agricultura. Com a línia general, els rapinyaires i els còrvids es consideren nocius per a l’home i les seves activitats; per contra, els insectivors es consideren beneficiosos. Tot i això, les consideracions de l’autor no són gens superficials i es basen en la seva experiència i observacions fetes al llarg de la seva vida.
Com a exemple, en fem l’extracte d’algunes espècies que ens han semblat interessants. Mantenim els noms científics i comuns que emprà l’autor; alguns no són els mateixos que s’usen actualment, tot i que són fàcilment deduïbles:
“La garsa (Pica caudata) és bastant rara. […] avui sols se troba en lo més aspre de la muntanya. […] baixen les del Vallès a menjar-se los pèsol de nostres vinyes. S’alimenta de granes, fruits, insectes, caragolins, rates i aucells, dels que ne fa perdre moltes cries menjant-se els petits i els ous. […] És un aucell més perjudicial que útil o a lo menos fa pagar una forta contribució per los seus serveis.”
“La cucuiada (Certhilauda cristata) és escassa a l’època de cria, però a l’hivern abunda bastant. S’estaciona especialment en los camps i vinyes, als quals neteja de granes, de males herbes i d’insectes. […] durant l’hivern causa molt perjudici desenterrant les llavors de la terra; […] Com que les d’hivern no són les mateixes d’estiu, aconseiem que es persegueixin aquelles i que es respectin aquestes.”
Cogullada vulgar, Galerida cristata ©Toni Llobet
“L’estiverola grossa (Parus major) […] Se l’acusa de picar i fer malbé los borrons dels arbres fruiters. […] És l’aucell que neteja millor d’insectes los arbres fruiters, salvant-los les fuies; per lo tant, bé se li pot perdonar lo petit mal de què se l’acusa. A Alemània se la protegeix d’un modo extraordinari.”
“Lo rossinyol (Lusciola luscinia) […] És un aucell que tothom deu protegir i que de cap manera s’ha de permetre agafar-lo; de fer-ho aixís, seria donar proves de no tenir gust, una de les qualitats que més enalteixen l’home.”
“La llisqueta rossinyolenca (Hypolais poliglotta) […] És un aucell que no causa lo més petit mal, ni siquiera menja fruits, i que s’oposa a la propagació del corc, tant en les vinyes com en los arbres fruiters.”
“Lo reipetit (Regulus ignicapillus) […] S’alimenta de pungó, orugues i tota classe de petits insectes. És l’aucell que neteja millor los arbres, no sols d’insectes sinó que fins dels ous que aquestos hi dipositen.”
Com a resum fem la llista dels ocells segons com els considerava Jacint Barrera respecte a la seva “utilitat” en l’agricultura.
Beneficiosos: mussol comú, cuereta blanca, tallarol capnegre, puput, rossinyol, bitxac comú, bosqueta vulgar, papamosques gris, oreneta vulgar, oreneta cuablanca, falciot negre, alosa vulgar, titella, cuereta torrentera, pit-roig, cotxa fumada, còlit ros, cargolet, mosquiter comú, bruel, mastegatatxes, tallareta vulgar, cucut, colltort i tallarol emmascarat.
Més beneficiosos que perjudicials, o no perjudicials: botxí, pardal comú, verdum, cadernera, gafarró, cogullada (depenent de l’època), merla (depenent de l’època), tallareta cuallarga, mallerenga carbonera, mallerenga blava, perdiu roja, capsigrany, pinsà comú, pinsà mec, passerell, gratapalles, sit negre, cruixidell, pardal de bardissa, tallarol de casquet i cotxa cua-roja
Perjudicials: garsa, gaig, esparver vulgar, tord comú (depenent de l’època) i estornell vulgar (depenent de l’època),
Tota aquesta informació ens pot ser útil per saber quin és el paper dels ocells en el medi agrícola i quines espècies hem de mirar d’afavorir en els nostres conreus. És interessant comprovar com la major part d’ocells són considerats com a beneficiosos o, si més no, com a no perjudicials.