L’existència d’uns processos naturals complexos amb una biodiversitat elevada poden beneficiar el control de les plagues i la producció dels sistemes agraris, a banda d’altres beneficis com l’augment del valor paisatgístic. Com és evident, això inclou l’existència d’una comunitat d’ocells diversa, lligada als hàbitats agrícoles tradicionals.

La gent que pugueu tenir una explotació agrícola, des d’una vinya a uns camps de cereal, o un petit hort familiar, podeu implementar algunes mesures senzilles que afavoreixen sensiblement la presència de tot tipus de fauna, com són els ocells, sovint sense cap despesa ni contrapartida negativa per al conreu. Tot seguit repassarem diverses recomanacions per potenciar i/o mantenir la diversitat faunística i florística a les terres de conreu:

• Mantenir marges (marges herbacis, bardisses, arbres dispersos en filera –fins i tot els morts, etc.). Si cal reduir vegetació en els marges, és millor distribuir l’actuació en diferents anys i actuar en diferents fases, per no deixar un any la fauna sense refugi i permetre la regeneració natural de la vegetació a partir dels sectors propers.
• Mantenir qualsevol construcció de pedra seca (marges, barraques, cabanes, clapers, etc.), que actuen com a refugi per a la fauna i contribueixen a la retenció del sòl.
• Mantenir ambients heterogenis (munts de soques o llenya, talussos, etc.), que actuïn com a refugi per a la fauna i contribueixin a la retenció del sòl.
• Mantenir sectors no conreats, amb hàbitats naturals o seminaturals, que actuïn com a reservori per a la fauna útil.
• Mantenir i potenciar la vegetació de ribera de rieres, torrents i petits cursos d’aigua que puguin existir a la finca.
• Conservar les zones humides i punts d’aigua naturals o artificials (basses, aljubs, fonts, etc.), vigilant que no esdevinguin una trampa per a la fauna.
• Instal·lar abeuradors per evitar el trepig de les basses i rius pel bestiar i potenciar la fauna, fets amb materials que s’integrin amb l’entorn, preferentment naturals.
• Treballar en parcel·les petites, que afavoreixen la presència de marges i permeten controlar millor l’aigua d’escorrentia.
• Mantenir guarets (rotatius, que estiguin 1 o 2 anys en repòs), sense llaurar-los fins l’època en què hagin de tornar a ser sembrats.
• Mantenir coberta vegetal en conreus perennes (fruiters, vinya i olivera).
• No utilitzar sistemes d’espatllera, ja que els fils causen la mort d’ocells per col·lisió i l’estructura de la planta dificulta la construcció de nius.
• Segar des de dins de la parcel·la cap enfora i deixant aproximadament un pam d’alçada sense segar per permetre que la fauna pugui fugir del camp mentre s’està segant o arraulir-se contra terra si és necessari).

Còlit ros, Oenanthe hispanica ©Toni Llobet

• Deixar el rostoll al camp, ja que pot proveir de refugi i aliment a la fauna i també contribueix a evitar l’erosió del sòl.
• Practicar la rotació, si pot ser d’un mínim de 4-5 anys, i la diversificació de cultius, amb espècies de característiques complementàries.
• Distribuir els tipus de conreu de forma que els menys intensius i més favorables a la fauna (cereals, lleguminoses, etc.) estiguin en contacte amb la vegetació natural de l’entorn.
• Afavorir l’existència d’ecotons o zones de transició entre els hàbitats naturals i els conreus.
• Minimitzar el treball del sòl amb maquinària pesada, per afavorir el manteniment de l’estructura del sòl i la fauna edàfica.
• Evitar un excessiu treball del sòl o un treball massa agressiu o profund, per tal de mantenir l’estructura del sòl i conservar la fauna edàfica.
• Mantenir les restes orgàniques (residus de collites, arrels, rostoll, palla, etc.) al camp, deixats en superfície o incorporats als primers 5-10 cm.
• Introduir infrastructures ecològiques a l’explotació per tal d’afavorir la riquesa i diversificació dels agroecosistemes, així com per afavorir el control biològic de determinades plagues.

Com haureu pogut comprovar, es tracta de recomanacions que engloben des d’actuacions puntuals i concretes a plantejaments de l’estructuració dels cultius. Algunes d’elles són aplicables a conreus cerealístics, però d’altres són útils també en petits horts domèstics. En bona part afavoreixen directament la presència de diverses espècies d’ocells (p. ex., perquè permeten l’existència de llocs on fer el niu), però també ho fan indirectament (p. ex., afavorint l’existència d’una fauna i flora rica que actuï com a font d’alimentació).

Tots aquests consells i pràctiques s’han extret de la Fitxa Tècnica nº 21, de la PAE (Producció Agrària Ecològica), del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, de la Generalitat de Catalunya. A continuació adjuntem algunes fonts per ampliar i aprofundir en aquesta temàtica:

• Manual de la conservació de la biodiversitat en els hàbitats agraris (Manuals d’ecogestió, 27. Generalitat de Catalunya).
• PAE (Producció Agroalimentària Ecològica)
• FiBL (Research Institute of Organic Agriculture)