“Els aucells més útils à la agricultura de Catalunya” per Emili Tarré

Aquest llibre, publicat l’any 1902 a Barcelona, remarca la disminució del nombre d’aucells que els científics venien observant a la segona meitat del segle XIX i la incidència negativa d’aquest fet en els diferents tipus de conreu, per quant suposa un augment de les plagues que els assolen.

Es divideix en vuit capítols, dedicats a vuit medis i els aucells que hi habiten: I el bosc. II la prada, III els cereals, IV la vinya, V la horta, VI els garrofers, els ametllers i els olivers, VII tots els conreus i VIII la casa de camp.

Cada capítol conté una petita descripció del medi, un llistat de les plagues que s’hi troben (a un nivell taxonòmic molt detallat) i una relació de les aus que l’haurien de poblar, amb una descripció científica completíssima de la morfologia i els hàbits d’aquestes darreres. Els beneficis que aporten en cada cas concret, insisteix l’autor, supera amb escreix qualsevol petit dany que puguin fer, sempre molt inferior als inferits per les plagues que proliferen amb la disminució del nombre d’aucells. Menciona també la importància que tenen els boscos com a reguladors del medi ambient i la incidència de la cacera indiscriminada en la disminució del nombre d’ocells a les terres de conreu.

Mallerenga carbonera, Parus major © Toni Llobet

Es tracta del que avui dia anomenaríem un manual de bones pràctiques agrícoles, i que, de forma molt remarcable, avança a principis del segle XX el fenomen de la davallada d’espècies d’ambients oberts, lligades als conreus, que ara coneixem molt ben documentada a través dels programes de seguiment d’ocells (com el SOCC). D’altra banda, sorprèn trobar ja a principis del s XX el concepte tan actual dels “serveis ecosistèmics”, és a dir, dels efectes positius que ens proporcionen els ecosistemes (en aquest cas una part dels mateixos, els ocells), i la evidència que el nostre benestar depèn de conservar la biodiversitat. Tanmateix, potser sigui una obra avançada, o potser sigui la prova que fa un segle els impactes de l’home sobre els ecosistemes i la repercussions que això té sobre la societat ja eren un tema ben present. Potser és que ho havíem oblidat…!

Finalment, no podem deixar d’esmentar la importància d’aquesta obra pel que fa al coneixement de les denominacions dels ocells. Amb ella ens arriben uns noms d’espècies que avui dia s’han perdut o s’han substituït per uns altres. Noms com còbich, bitxac dels grossos, ull de bou, estivarola o formiguer ens poden semblar avui estranys. Una obra també interessant, per tant, per a la recuperació de la cultura tradicional, si més no en aquest àmbit.

Deixem parlar l’autor: “De quaranta anys ensá, la Agricultura de la nostra terra, com aixís també la de les altres regións d’Espanya y la d’algúns paísos d’Europa, se veu agobiada pel excessiu y creixent nombre d’insectes devoradors dels vegetals y llurs productes. Aixó succeeix desde que se nota una gran escassedat d’aucells”

Núria Nogareda Cuixart i Josep Rost Bagudanch