La diferència bàsica entre l’agricultura ecològica i la que anomenem convencional és que en la primera no es fan servir productes químics de síntesi, que principalment són els plaguicides, pesticides o, d’una manera menys restrictiva, els anomenats biocides. Aquests agents químics tenen la funció d’eliminar els organismes vius que són perjudicials per als conreus i que sovint es consideren una plaga.
A la segona meitat del segle XX hi va haver un fort augment i una generalització en l’ús d’aquests productes, però ben aviat es van començar a detectar els efectes perjudicials que tenien sobre el medi ambient i, a llarg termini, es van mostrar menys efectius del que es preveia.
Aquestes substàncies poden afectar als ocells? De fet, són productes creats per a l’eliminació d’altres tipus d’organismes, prou diferents dels ocells, com són els insectes, els fongs o les plantes. Efectivament, si els pesticides fossin molt específics (actuessin contra unes espècies, famílies, etc. molt concretes) i desapareguessin ràpidament del medi, causarien molt pocs problemes; però la realitat no és ben bé aquesta.
La realitat és que hi ha pesticides que afecten a molts grups d’organismes, són generalistes; poden romandre molt temps al medi sense degradar-se; poden passar pels diversos graons de la cadena alimentària, passant de certes espècies als seus depredadors; poden afectar en indrets llunyans al seu punt d’aplicació; i, finalment, se’n poden produir vessaments accidentals o hi pot haver una mala aplicació del producte.
I com entren en contacte o afecten als ocells? Algunes d’aquestes substàncies són absorbides directament per la ingestió a través dels aliments o de la neteja del plomatge, a través de la pell o inhalades. Hi ha efectes indirectes de la presència d’aquests compostos al medi, com poden ser la reducció dels recursos alimentaris o els canvis físics i químics de l’hàbitat.
Ben bé, què els passa als ocells un cop entren en contacte amb els pesticides? La major part d’estudis que tracten aquesta problemàtica, a nivell europeu, són en països del nord i especialment al Regne Unit. Segurament el cas més conegut d’efecte d’un biocida sobre les poblacions d’ocells és el DDT i el falcó pelegrí (Falco peregrinus). Tot i que el DDT va tenir uns efectes catastròfics sobre moltes espècies d’ocells durant la segona meitat del segle XX, aquests no es devien pròpiament a la seva toxicitat. Aquest compost produeix una reducció en la disponibilitat de calci durant la formació dels ous, la qual cosa dóna com a resultat ous amb una closca més fràgil. Com continua aquesta història és fàcil de deduir: els ous es trencaven abans de la maduració de l’embrió o aquest moria per l’excessiva pèrdua d’aigua a través de la closca. Això (conjuntament amb l’aplicació d’altres substàncies, com explicarem tot seguit) va comportar la desaparició d’aquesta espècie i d’altres rapinyaires d’àmplies regions de les illes Britàniques.
Falcó pelegrí, Falco peregrinus ©Toni Llobet
Hi ha pesticides que tenen un efecte més immediat sobre els ocells, és a dir, que directament els són tòxics i a certes dosis, mortals. Un exemple que fou dramàtic per a moltes espècies a mitjans del segle passat és l’ús de l’aldrin i la dieldrina. Són compostos de la mateixa família que el DDT, organoclorats, però centenars de vegades més tòxics per als ocells. Aquests insecticides s’aplicaven a les llavors, per tant, els ocells granívors eren els primers afectats i al voltant dels camps que rebien aquest tractament s’hi trobaven els seus cadàvers. Posteriorment, els rapinyaires que consumien ocells intoxicats o morts per aquests productes també es veien afectats. De fet, només 3 anys després de l’inici en l’aplicació d’aquests biocides les poblacions de falcó pelegrí (Falco peregrinus) i d’esparver (Accipiter nisus) del Regne Unit van reduir-se dramàticament fins a esdevenir espècies escasses.
A l’altre extrem d’aquest darrer exemple trobem pesticides amb un efecte indirecte. I un cas força significatiu és l’efecte dels herbicides sobre les poblacions de perdiu xerra (Perdix perdix). L’ús intensiu d’herbicides eliminen bona part del que coneixem com a “males herbes”; aquestes plantes arvenses (pròpies dels conreus) són indispensables per a l’existència d’unes poblacions d’insectes riques i diverses (de les quals es calcula que només un 10% poden ser perjudicials per a les plantes conreades). La desaparició dels insectes ha resultat ser molt perjudicial per a moltes espècies, entre elles la perdiu xerra, especialment en les seves 3 primeres setmanes de vida. A Gran Bretanya, en els darrers 40 anys, les poblacions d’aquesta espècie s’han reduït en un 95%.
Alguns d’aquests compostos amb efectes nocius sobre el medi ambient (sobretot aquells amb efectes directes sobre els vertebrats, també els humans) s’han anat prohibint i retirant del mercat, però compte, en alguns països encara es fan servir, i ja sabem que els ocells no saben de què va això de les fronteres… Els nous compostos tendeixen a ser més específics i més segurs, no obstant, amb el temps se n’han detectat efectes perjudicials greus per al medi ambient; un cas prou conegut és el dels neonicotinoides i la seva relació amb el descens alarmant de la població d’abelles.
Tota aquesta informació ens ha de fer reflexionar sobre les conseqüències d’un cert model de producció dels aliments. I ens ha de ser útil, per exemple, quan anem a comprar. Potser el preu d’un paquet de pasta o el color d’uns espinacs no haurien de ser els únics aspectes que cal tenir en compte per decidir-nos per un producte de certa marca o d’una altra.
Per a qui vulgui obtenir més informació, un bon compendi sobre aquesta temàtica, entre d’altres temes, és el llibre d’Ian Newton Bird Populations (2013), de l’editorial Wiliam Collins.