Els horts són un ambient molt apreciat per a moltes espècies d’ocells, alguns durant tot l’any, d’altres només a la primavera i l’estiu, d’altres només a l’hivern… En general són ocells propis d’espais oberts o bé d’ambients agrícoles que combinen espais oberts i matolls o arbres més o menys dispersos. Un petit hort ja pot oferir un bon ventall d’oportunitats per a diferents ocells, depenent dels seus requeriments ecològics.
Hi ha diverses espècies que els hi agrada molt la terra remoguda pel pagès, on hi troben un munt d’invertebrats que endur-se al pap. Sobretot quan primer és llaura un tros i al cap d’uns dies o setmanes un altre. La pertorbació moderada és sovint una de les claus de la biodiversitat a la mediterrània. Entre aquestes espècies podem citar el bitxac Saxicola torquatus, el bitxac rogenc Saxicola rubetra, la cotxa fumada Phoenicurus ochruros, la cotxa cua-roja Phoenicurus phoenicurus, el pit-roig Erithacus rubecula, la merla Turdus merula, l’estornell vulgar Sturnus vulgaris, l’estornell negre Sturnus unicolor, el pardal comú Passer domesticus, el pardal xarrec Passer montanus, el titella Anthus pratensis, la cogullada vulgar Galerida cristata, la puput Upupa epop, el capsigrany Lanius senator o el mussol comú Athene noctua.
Un dels elements més interessants de l’horticultura tradicional és la presencia de marges que separen parcel·les i, sovint, abancalen el pendent del terreny. Aquests marges, sovint de pedra seca, allotgen una gran varietat de plantes autòctones de caire arbustiu o enfiladís, com ara esbarzers i heures, moltes de les quals fan fruit entre finals d’estiu i principis d’hivern. Alguns dels ocells més afavorits per aquests microambients són el rossinyol Luscinia megarrhynchos, el tallarol de casquet Sylvia atricapilla, el tallarol capnegre Sylvia melanocephala, el tord Turdus philomelos o la bosqueta vulgar Hippolais polyglota.
Els horts poc intensius tenen sovint plantes ruderals més o menys barrejades amb les conreades. Aquestes plantes produeixen unes petites llavors molt apreciades per alguns dels ocells més emblemàtics d’aquests ambients, com ara caderneres Carduelis carduelis, verdums Carduelis chloris, gafarrons Serinus serinus, passerells Carduelis cannabina, lluers Carduelis spinus o gratapalles Emberiza cirlus.
De vegades una part de l’espai dels horts es deixa de banda per a la producció dels arbres fruiters. En aquests casos els horts reben un nou component avifaunístic en forma d’ocells forestals com la mallerenga carbonera Parus major, la mallerenga blava Parus caeruleus o el xot Otus scops.
I per acabar de tancar aquest mosaic d’ambients, els horts moltes vegades tenen basses de rec, elements que es converteixen, en el nostre context mediterrani, en petits oasis on trobar aigua per veure o menjar en forma d’animalons aquàtics. Fàcilment hi trobarem a prop si hi anem en el moment de l’any apropiat, l’oreneta cuablanca Delichon urbicum, l’oreneta vulgar Hirundo rustica, el falciot negre Apus apus, la cuereta blanca Motacilla alba, la cuereta torrentera Motacilla cinerea, i fins i tot, algun cop, el blauet Alcedo atthis o el bernat pescaire Ardea cinerea.
Ja veieu, la biodiversitat, a casa nostra, l’hem de buscar ben a prop nostre. Els horts poden contenir més espècies d’ocells que la resta dels ambients que els envolten. I això no passa només en els ocells.
Sergi Herrando & Raül Aymí
Institut Català d’Ornitologia