Aquesta ha estat la pregunta clau en els darrers mil·lennis per a molts pagesos. En societats de subsistència, o com les vulgueu anomenar, altres consideracions sobre els ocells dels horts moltes vegades eren secundàries. Ara vivim en una societat que sovint es planteja el paper de l’home en la conservació de les espècies i com a tal, aquest és un element clau del projecte que emmarca aquest web. Val la pena, però, reflexionar sobre els beneficis i perjudicis que al pagès li poden comportar els ocells del seu hort, des d’una perspectiva, si ens permeteu, una mica simplista, però esperem que entenedora.
Tots hem sentit a parlar dels espantaocells. Hi ha ocells que es mengen els fruits que l’home espera collir per al seu consum; no hi ha dubte que això és, en termes estrictament ecològics, una disminució dels recursos que havia considerat propis o com a mínim per a la seva disposició. Hi ha casos ben coneguts com el de les cireres i les figues. Als estornells Sturnus sp., oriols Oriolus oriolus o merles Turdus merula, els hi agraden molt aquests fruits. I no només aquests. Així que no és rar veure xarxes sobre els arbres just abans de la collita, atès que el consum de fruits pot no ser gens menyspreable en determinats casos. Hi ha altres ocells que posen en perill una part més o menys important de les sembres, i les llavors de plantes com els espinacs o els pèsols poden ser molt buscades per alguns ocells o bé poden fer mal a les plàntules en estadis inicials de creixement, com ara els petits enciams o les cols. Un cas concret és el dels túrdids com la merla, que pot fer estralls entre la comunitat de cucs de terra, tan beneficiosos per a l’airejament del sòl o la incorporació de nutrients a partir de la matèria orgànica en descomposició.
Tord, Turdus philomelos © Martí Franch.
Els ocells també poden resultar beneficiosos per als pagesos que tiren endavant amb el seu hort. Són grans consumidors d’artròpodes que es mengen les plantes conreades, sobretot insectes com ara arnes, erugues, mosques, escarabats, xinxes, pugons o llagostes. Hi ha centenars d’exemples, especialment a la primavera i l’estiu, quan la majoria d’espècies d’ocells mengen insectes per aconseguir proteïnes per als seus pollets. Els pugons dels arbres fruiters poden ser devorats en gran nombre per ocells com ara les mallerengues Parus sp. Els tords Turdus philomelos són especialistes en menjar cargols i els abellerols Merops apiaster cacen moltes papallones al vol, com ara les blanques de la col.
Així, doncs, tenim arguments a favor i en contra dels ocells dels horts, fet que recull la bibliografia catalana antiga. Un bon exemple, el trobem a l’obra de l’Emili Tarré “Els Aucells més útils a la Agricultura de Catalunya” de 1902 on esmenta el cas de la merla:
“No es estrany, donchs, veure en les hortes closques de cargol vuydades per la Merla, y sols pera aquest benefici, deuria dispensarse respecte al aucell. Destrueix ademés cargoles, llagostes y demés insectes d’alguna grandària y també les crissálides de papallones y altres y sobre tot orugues, que tan perjudican á les plantes de la horta; y aixó ho fa durant tot l’any, ja que no’s mou de la horta á no obligarli uns frets molt rigurosos; llavors se’n va durant algunes setmanes, tornant després á la Horta. Es veritat que la Merla, qual alimentació insectal es alterada, sobre tot durant la tardor y primera part del hivern ab cireres d’arbós y altres fruyts pel istil (bayes), se permet menjar el rahím y en la primavera la cirera y algún altre fruyt. Més l’aucell que travalla tot l’any, sense demanarvos res ¿per ventura no té dret á que li dongui alguna coseta de lo mateix que sens ell no tindriau pot ésser?…”
Els ocells són bons o dolents pels horts? Esperem els vostres comentaris sobre el que heu llegit, us han explicat o heu experimentat.
Sergi Herrando & Raül Aymí
Institut Català d’Ornitologia
Molt bona iniciativa i associació la de Tarpuna i l’ICO. Aquestes són el tipus de sinergies que ens convenen per assolir trasvasaments de coneixements i inquietuds, abordant la visió integral que, l’ecologia en general i els agrosistemes en particular, ens reclamen. Molt especialment pel que a dinfondre els beneficis agraris i ambientals que la plenitud de qualsevol ecosistema ens ofereix i que, en el cas concret de l’ornitofauna i la producció agrària, està carregat de males interpretacions i suposats perjudicis per a les collites, que sovint no s’ajusten a la realitat, sobretot pel fet d’obviar les valuoses aportacions dels ocells al control de la fauna entomològica. Qui hagi pogut gaudir al seu hort de la presència de Turdus merula o Parus major, no en pot tenir cap dubte. Per contra, a qui es plany de patir la insistència dels falcats de Passer domesticus, bo serà oferir-li alguns consells de gestió. En qualsevol dels dos supòsits, però, l’hortolà ha de sentir-se content pel fet de presenciar que la biodiversitat batega al seu tros, convençut que aquesta és la premissa perquè el seu hort funcioni com el que és, un hàbitat, la qual cosa seria deficitària en absència de qualsevol d’aquest protagonistes perquè també ells tenen la seva quota de responsabilitat, de mèrit, en la lletuga que, per fi, arriba a taula.
La proposta pot tenir tot el recorregut, tant pels horticultors aficionats com per productors agroecològics que es responsabilitzan del seu entorn. Difondre-la i obrir-la als agents que malden per la biodiversitat agrària i tenen empatia amb la vessant social i ecològica dels horts (grups de varietats locals, projectes de Custòdia Agrària, associacions de recuperació de coneixements tradicionals agrícoles, iniciatives d’horts urbans, horts escolars, … ), pot resultar un camí ben fructífer. En aquest sentit, voldria animar-vos a plantejar la possibilitat de fer una petita guia d’ocells que recolli, apart de les generalitats oportunes, el desglossament de les espècies habituals als horts, el comportament i l’alimentació, i la influència i els beneficis que aporten si acompanyem la seva presència entre les nostres hortalisses i fruiters, encara que hagem de plantejar-nos algunes mesures preventives de convivència com, de fet, resulta imprescindible entre nosaltres, els sapiens.
UNA FIGA PER SER BONA HA DE TENIR TRES SENYALS: CLIVELLADA, SECALLONA I PICADA DE PARDAL!
Els ocells són bons o dolents per a l’hort? ens pregunten en Sergi i en Raúl. En aquest interessant post es reflexiona al voltant de la incidència dels ocells en la collita de l’hort, qüestió oberta com diuen des de fa mil·lenis… El comentari posterior d’en Guillem aporta un nou element per al debat, diu: “En qualsevol dels dos supòsits [siguin els ocells bons o dolents], però, l’hortolà ha de sentir-se content pel fet de presenciar que la biodiversitat batega al seu tros”. Aquest comentari, penso, ens adverteix que hi ha almenys dos plans en el debat, i segurament encara més. Molt probablement els pagesos d’abans no es preguntaven ni els preocupava la biodiversitat, ja no com a concepte científic, que no existia, sinó sobretot com a component ètic, això és, sobre el DRET dels altres éssers vius a habitar l’hort. Aquesta preocupació és recent, i probablement hagi motivat el propi estudi de Tarpuna i l’ICO. Productivitat sí, però també ètica, qüestions no sempre coincidents. En el fons es tracta d’equilibrar productivitat, inclusió social i ètica ecològica, sense renunciar a cap d’elles però sabent-nos limitats; tasca sens dubte complexa, la que teniu entre mans. Però tasca necessària, als hort de Tarpuna i en realitat a tots els horts del planeta. Per això insistiu i hi persevereu… és una qüestió de responsabilitat!!!